Més d’un centenar de professionals de l’àmbit de la qualitat ambiental i de la salut de diverses institucions i associacions científiques, acadèmiques, sanitàries i de salut pública, han signat un posicionament conjunt amb relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. En l’escrit exposen les raons científiques per les quals consideren que la “sentència del TSJC lesiona seriosament el dret a la salut i a respirar un aire net de la població de Barcelona i l’àrea metropolitana”.

Les persones signants formen part de la comunitat científica, molt compromesa amb la salut pública i el benestar de la ciutadania, i posen de manifest que la contaminació és un problema greu de salut pública que demana mesures estructurals contundents, permanents i basades en l’evidència científica per protegir la salut de les persones, especialment les més vulnerables. En aquest sentit, conclouen que la ZBE és una intervenció en la direcció correcta, àmpliament acceptada en l’Europa urbana com a mesura per a millorar la qualitat de l’aire i avançar cap a ciutats més saludables.

La majoria pertanyen a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) – CSIC, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Barcelona Supercomputing Center (BSC), i centres de recerca, hospitals i universitats.

La contaminació té un important impacte en la salut de la població de la ciutat

Pel que fa a la ciutat concreten que segons els estudis de l’ASPB, l’excés de contaminació de l’aire respecte als llindars establerts per l’OMS, més exigents que els que marca la normativa europea, causa aproximadament 1.000 morts prematures anuals (7% de tota la mortalitat de la ciutat), 110 nous casos anuals de càncer de pulmó (un 11% dels casos nous) i uns 525 nous casos anuals d’asma infantil (un 33% dels casos nous).

A més, recorden que l’any 2021 l’OMS va reduir els llindars de contaminació per la protecció de la salut de les persones, d’acord amb estudis recents que detecten efectes en la salut a uns nivells de contaminació més baixos que els establerts fins ara. Per tant, això fa augmentar considerablement l’impacte en salut de la contaminació a la ciutat.

La ZBE s’ha implantat a més de 200 ciutats europees i es considera una mesura bàsica per millorar la qualitat de l’aire

Donat aquest context, diuen, calen mesures estructurals contundents, permanents i basades en l’evidència científica per reduir la contaminació de l’aire a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Ja que, més enllà de l’incompliment dels límits legals de la Unió Europea, ens trobem davant d’un problema de salut pública, vist que aquests són insuficients per a la salut de les persones, segons l’OMS.

Igualment, posen de manifest que en l’actual situació d’emergència climàtica encara es fa més urgent la implementació d’intervencions locals i globals. De fet, recorden, que la llei de canvi climàtic i transició energètica exigeix que tots els municipis de més de 50.000 habitants han d’establir zones de baixes emissions abans del 2023. En aquest sentit, destaquen que el Panell Internacional per al Canvi Climàtic (IPCC) ha reconegut en els seus informes que el trànsit motoritzat és una de les fonts més importants en la generació de gasos d’efecte hivernacle.

Així, expliquen, la ZBE és una intervenció en la direcció correcta atès que disminueix les emissions procedents del trànsit, principal font contaminant. De fet, aclareixen que és una mesura que s’ha adoptat a més de 200 ciutats Europees, inclús de manera més exigent i extensa que a la ciutat, i que es considera bàsica per millorar la qualitat de l’aire.

Podeu consultar el document i el llistat de professionals i institucions al següent enllaç:

Posicionament de la comunitat científica i professional sobre la sentència del TSJC contra l’Ordenança de la Zona de Baixes Emissions  de Barcelona [PDF]