Des del 20 de desembre de 2016 hi ha més d’una desena de casos confirmats de xarampió a Barcelona, i altres 3 que són sospitosos de tenir la malaltia. Tots són adults, llevat de dos infants de 8 anys i 15 mesos d’edat.  Entre les persones que han contret el virus hi ha personal sanitari, la qual cosa obliga a recordar als professionals la necessitat d’extremar la vigilància i prevenció en l’entorn assistencial.

Investigació

Davant la declaració d’un cas sospitós de xarampió el personal del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) contacta amb la persona per tal de:

–  Realitzar l’enquesta epidemiològica per valorar cada cas

–  Facilitar les mesures diagnòstiques adequades per confirmar el cas

–  Realitzar la intervenció que sigui necessari: aïllament, vigilància de

símptomes, vacunació, altres…

–  Avaluar els contactes de la persona afectada, i el seu estat

Resultats

De l’estat vacunal dels pacients atesos es constata en general manca de vacunació en la majoria, o manca d’algunes de les dosis vacunals (la segona dosi sovint).

La investigació epidemiològica continua oberta amb la vigilància activa dels casos i pendent la confirmació de  possibles positius; s’ha recomanat al personal dels centres sanitaris de la ciutat que estiguin alerta davant possibles nous casos de xarampió realitzant les mesures de prevenció adients.

Al cap de l’any, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) estudia i intervé en més de 190 brots de diferents malalties infeccioses, moltes d’elles vacunables.

Intervencions realitzades des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

• Vigilància activa de casos.
• Recomanar al personal d’urgències dels centres sanitaris de la ciutat que estiguin alertes a possibles nous casos de xarampió realitzant les mesures de prevenció adients.
• Estudi dels contactes (laborals, comunitaris, familiars) de cada cas per tal d’identificar aquells que són susceptibles a xarampió.
• Recomanar (i si cal, administrar) la vacuna triple vírica als contactes susceptibles.

Els casos actuals de xarampió afecten persones no vacunades o bé vacunades de forma incompleta. Convé recordar que entre els nadons i criatures de 12 mesos, el nivell de cobertura vacunal és elevat, i la protecció molt alta.

Actualment, la gran mobilitat internacional de les persones pot produir la reintroducció del virus del xarampió, una situació que es dóna de vegades en el nostre entorn. Cal recordar, però, que a Catalunya el xarampió autòcton es considera eliminat des de l’any 2000.

La malaltia

El xarampió és una de les malalties infeccioses més contagioses i es transmet habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola on és present el virus i, amb menor probabilitat, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions.

Símptomes

Apareix entre 7 i 18 dies després d’estar exposats a les secrecions infectades. La simptomatologia del xarampió es manifesta amb febre, congestió nasal, irritació de la gola, tos seca i conjuntivitis. De vegades es poden observar petites taques blanques a la mucosa de la boca, però són difícils de distingir. Després d’uns quatre dies de l’inici de la simptomatologia general apareix una erupció de taques vermelles, planes i de forma irregular, primer a la cara (darrera de les orelles) i que posteriorment s’estén al tronc, els braços i les cames. En els adults es presenta igual que en els infants, però el quadre pot ser més greu i les complicacions esmentades apareixen amb més freqüència.

Als països on hi ha una baixa incidència, com és el cas de Catalunya i la resta de l’Estat espanyol, qualsevol sospita de xarampió es notifica a través de les unitats de vigilància epidemiològica per tal de dur a terme les actuacions de control corresponents i evitar l’aparició de casos secundaris mitjançant mesures preventives adequades.

Vacunació triple vírica

El xarampió és una malaltia molt transmissible, però es pot prevenir amb una correcta vacunació, administrant les dues dosis corresponents de la vacuna triple vírica (contra el xarampió, la parotiditis i la rubèola) als 12 mesos i als 3 anys, segons el calendari vacunal vigent. ( IMATGE dels CDC USA  -fons PHIL- ).