El Pla de Barris de Barcelona permet millorar la salut de la població, sobretot entre les dones
-
Un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) quantifica efectes positius sobre la salut de la població des de l’inici de la intervenció i amb efectes més intensos en aquelles zones amb major nivell d’inversió
-
Les millores es produeixen en la salut mental, l’activitat física i en la salut percebuda en les dones, també s’ha observat un menor risc de contraure la COVID-19 durant la primera onada de la pandèmia
El Pla de Barris de Barcelona ha tingut un efecte positiu sobre la salut de la població que viu en les zones afectades per aquestes actuacions i en un grau creixent a mesura que s’incrementa el nivell d’intervenció. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ‘Avaluació dels efectes en la salut del Pla de Barris 2016-2020’, un informe recent que analitza els efectes que ha tingut aquest pla municipal exclusivament sobre la salut, i per tant deixant de banda altres efectes sobre els drets socials, l’educació, l’economia o l’ecologia urbana, entre d’altres. Cal recordar que aquest primer Pla de Barris 2016-2020 va comptar amb una inversió total per part de l’Ajuntament de Barcelona d’uns 150 milions d’euros destinats a 16 barris de la ciutat. Actualment està en marxa el nou Pla de Barris 2021-2024 amb una inversió de 150 milions d’euros més i per tant és de suposar que els esmentats efectes positius en la salut s’han estès en el temps.
Els resultats de l’anàlisi feta per l’ASPB demostren una sèrie d’efectes favorables a curt termini sobre la salut mental, l’activitat física i la salut percebuda sobretot entre les dones dels barris que van experimentar una alta intensitat en la intervenció, és a dir, específicament en els 9 barris que van tenir una inversió per sobre dels 727,6 euros per habitant. Addicionalment, l’ASPB ha constatat un menor risc de contraure la COVID-19 durant la primera onada de la pandèmia, entre el febrer i el juliol del 2020. En el cas dels homes o en el cas dels 7 barris en què la intensitat de la intervenció va ser inferior als 727,6 euros per persona, tot i estar inclosos en el Pla de Barris, els efectes positius sobre la salut no presenten xifres estadísticament significatives si es comparen amb els altres 17 barris de la ciutat que tenen característiques socioeconòmiques similars i que igualment s’han estudiat per poder arribar a aquestes conclusions.
De forma més concreta i resumida, l’estudi conclou que entre els anys 2016 i 2021 la salut mental de les dones que vivien als barris amb una intensitat d’intervenció més alta va millorar un 15,5% en comparació amb els barris amb indicadors socioeconòmics similars en els quals no s’aplicava el Pla de Barris. Igualment, la salut percebuda de les dones va millorar un 21,7% respecte als barris on no es va implementar el Pla. A més a més, l’activitat física moderada i intensa va millorar un 13,7%, entenent aquestes xifres com a part d’un estudi científic i objectiu en què aquestes millores no s’observen en el cas dels homes o en aquells barris en què tot i ser similars no eren objecte d’aquell primer Pla de Barris.
L’informe també aprecia una menor probabilitat de contraure la COVID-19 durant la primera onada de la pandèmia, entre els mesos de febrer i juliol del 2020, amb una disminució del risc de l’11% en dones i del 23% en homes respecte els barris amb indicadors socioeconòmics similars però que no tenien en marxa en aquell moment un Pla de Barris.
Pel que fa al nombre d’embarassos en noies de 15 a 19 anys, s’observa una reducció major en els barris on es va implementar el Pla amb alta intensitat a l’inici de la intervenció, tot i que no es considera significativa en un context de disminució continuada generalitzada. D’altra banda, l’ASPB ha estudiat també altres indicadors de l’entorn com podria ser la percepció del trànsit o del soroll com a problema, així com el nombre de lesions per accidents de trànsit. En aquests tres casos l’informe conclou que el Pla de Barris no ha tingut cap efecte favorable. Igualment, donada la grandària mostral de l’estudi, no ha estat possible desagregar l’anàlisi per subgrups de població segons altres eixos de desigualtat com podria ser la classe social o la situació laboral de les persones que viuen en els barris afectats.