Des del començament de l’any 2020 la salut de la població ha sofert l’impacte de la pandèmia de la COVID-19. Enguany, l’informe La Salut a Barcelona 2020, fet per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), descriu el seu efecte a la ciutat i ofereix dades rellevants sobre la salut de la població resident a Barcelona, els principals determinants i les desigualtats socials en la salut, tenint en compte aquest impacte. Per oferir una visió més completa, l’anàlisi incorpora també algunes dades de 2021, com els primers resultats de l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) i l’Enquesta Factors de risc a l’Escola Secundària (FRESC).

D’altra banda, el document mostra algunes accions realitzades des de l’ASPB per donar resposta als reptes diversos que la pandèmia ha suposat per a la prevenció, promoció i protecció de la salut i per planificar les accions a la ciutat, a la vegada que apunta els reptes futurs que caldrà abordar per garantir i millorar la salut de la població.

La salut a Barcelona

Pel que fa als indicadors de salut, l’informe assenyala que la pandèmia ha suposat un descens, l’any 2020, del nombre de nous diagnòstics de malalties cròniques, càncers i nous casos d’ansietat i depressió. Aquesta davallada s’observa a tots els grups d’edat i en ambdós sexes. En aquest sentit, el document apunta que caldrà analitzar pròximament l’impacte en la salut d’aquest infradiagnòstic generalitzat a causa de la pandèmia.

D’altra banda, l’informe conclou que la pandèmia ha empitjorat la salut mental de la població de la ciutat. Tot i que el 2020 van baixar els diagnòstics relacionats amb trastorns psicològics, aquests van suposar un important percentatge dels nous diagnòstics fets a l’atenció primària. A més, segons les primeres dades de l’ESB la prevalença de mala salut mental ha augmentat en totes les edats sobretot en les dones. Igualment, pel que fa a la població adolescent, les primeres dades de l’Enquesta FRESC posen de manifest un increment del percentatge de nois i noies de 13 a 19 anys en risc de patir un problema de salut mental. Aquest percentatge és major en la població adolescent de barris de nivell socioeconòmic més desafavorit, i també especialment en elles.

Desigualtats socials i COVID-19

L’informe també constata que les desigualtats socials s’han traduït en una distribució social desigual de la COVID-19. Les condicions de vida i treball no han estat les mateixes per a tothom, en conseqüència, l’epidèmia ha afectat més les persones de nivell socioeconòmic més desfavorit, amb una incidència de la malaltia més alta i unes cobertures vacunals més baixes. Quant al gènere, la pandèmia ha afectat en general més a les dones.

Cal recordar que el monitoratge d’aquestes desigualtats des de l’inici de la pandèmia per part de l’ASPB ha permès dissenyar accions encaminades a reduir-les que han tingut diferents objectius segons les necessitats detectades en cada moment. Per exemple, oferir espais per ajudar a fer quarantenes, facilitar necessitats bàsiques de les persones amb pitjors condicions de vida, intensificar la informació de prevenció a peu de carrer en els barris més afectats per la pandèmia i fer intervencions comunitàries per augmentar la cobertura vacunal en els barris menys vacunats.

Context físic

Finalment, el document destaca, que els indicadors ambientals com la qualitat de l’aire, el soroll i la mobilitat han mostrat reduccions significatives però temporals. I assenyala que en l’actual context d’emergència climàtica caldrà seguir impulsant polítiques que millorin aquests indicadors per la seva rellevància en la salut de les persones.

Nota de premsa

Presentació roda de premsa

Informe complet