Les dones treballadores tenen més probabilitat de ser pobres en temps i això afecta la seva salut
-
Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) revela que a Barcelona la pobresa de temps, entesa com l’escassetat de temps disponible per activitats personals i de lleure després d’atendre el treball remunerat i no remunerat, és més freqüent en les dones.
-
A més, conclou que en les dones la pobresa de temps s’associa amb una pitjor salut mental, poc temps i mala qualitat de son, i baixa activitat física en el temps d’oci.
-
D’altra banda, els resultats mostren que la pobresa de temps està relaciona amb el nombre de fills o filles en ambdós sexes.
Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha analitzat per primera vegada les diferències de gènere en el fenomen de la pobresa del temps, els factors que la determinen i el seu impacte en la salut. En concret, la pobresa de temps fa referència a l’escassetat de temps disponible per a activitats personals i de lleure a causa de la quantitat desproporcionada de temps que es dedica al treball remunerat i no remunerat. L’anàlisi revela que les dones tenen més probabilitats de ser pobres en temps. A més, conclou que en elles es relaciona amb pitjors resultats en indicadors de salut. Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista científica Journal of Epidemiology & Community Health.
L’estudi s’ha fet amb dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2021, seleccionant una submostra de persones treballadores assalariades de 16 a 64 anys, tenint en compte el temps de treball remunerat i no remunerat, i incloent el temps de desplaçament a la feina. Així doncs, han estat considerades pobres de temps, aquelles persones empleades que dediquen més de 67,3 hores setmanals a la suma del treball remunerat i no remunerat, que inclou el treball de cures i domèstic. Les variables que s’han analitzat han estat factors com l’edat, les condicions laborals i les característiques laborals, entre altres. Així com, indicadors com l’estat de salut autopercebut, la salut mental, el temps de son, la qualitat del son i l’activitat física en el temps lliure.
Segons els resultats, la prevalença de la pobresa del temps va ser major en les dones. Mentre que els homes dediquen més temps al treball remunerat, en les dones el temps de desplaçament, el temps de treball domèstic i de cures, a casa i fora de casa, i el temps de treball total és més llarg. D’altra banda, segons l’estudi, la pobresa de temps augmenta significativament en ambdós sexes amb el nombre de fills o filles. Això es pot explicar també a causa de la divisió de gènere del treball, ja que el nombre de fills o filles sol estar relacionat amb un augment del temps de treball remunerat entre els homes i de les feines domèstiques i de cura, especialment en les dones. Finalment, pel que fa a l’impacte en salut, en els homes la pobresa de temps no es va associar amb cap dels indicadors analitzats, mentre que en les dones es va relacionar amb una pitjor salut mental, poc temps i mala qualitat de son i baixa activitat física en el temps lliure.
Tenint en compte aquests resultats, l’estudi suggereix que l’ús del temps pot ser un determinant social important de la salut i de les desigualtats de gènere en salut. Aquestes desigualtats de gènere s’expliquen, entre altres raons, pel desproporcionat treball domèstic i de cura entre les dones, així com per la major prevalença d’activitats multitasca.
En l’àmbit local, en moltes ciutats europees, la pobresa de temps es podria reduir amb polítiques que reconeguin, redueixin i redistribueixin el treball de cures no remunerat, per exemple, a través de polítiques locals per augmentar els serveis públics assequibles i de qualitat per a l’atenció a les persones dependents, conclouen. Precisament a Barcelona, en el marc de la setmana d’ús del temps 2021, es va signar la Declaració de Barcelona sobre l’ús del temps en la qual es promou la implementació de polítiques de temps que avancin cap a una societat més sana, igualitària, més productiva i sostenible, que garanteixi que el dret al temps sigui reconegut com un dret fonamental de tota la ciutadania.