El 24 de març se celebra el Dia Mundial de la Tuberculosi amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre l’impacte en salut i les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la tuberculosi en el món així com per intensificar els esforços per frenar la malaltia. Aquest any, la commemoració té el lema El temps corre.

La situació provocada per la pandèmia ha suposat nous reptes per al control de la tuberculosi. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’inici de la pandèmia ha baixat la notificació de casos arreu del món, inclús en països amb alta incidència i mortalitat per la malaltia. Això, segons l’OMS, pot estar relacionat amb els efectes de la pandèmia i pot suposar fer passos enrere en els avenços assolits els darrers anys contra la tuberculosi. Per això, ha instat a seguir millorant els programes de prevenció i control de la tuberculosi i a mantenir actius els serveis essencials per a les persones que pateixen la malaltia.

La tuberculosi a Barcelona

En 2020, segons les dades encara provisionals, la incidència de la tuberculosi a la ciutat es va reduir un 16,5% respecte de 2019. Així, durant el 2020 es van detectar 249 casos de tuberculosi a la ciutat (vs. 305 en 2019). Això representa una incidència de 15,2 casos per 100.000 habitants (vs. 18,2 casos per 100.000 habitants en 2019) a la ciutat. La malaltia segueix sent més freqüent en els homes amb 174 casos, un 69,9%, que en les dones amb 75 casos, un 30,1% (vs. 192 homes i 113 dones en 2019).

L’any 2019, però, es va observar un canvi en la tendència descendent dels darrers anys augmentant la incidència de la tuberculosi a Barcelona, sobretot en homes (25,5% respecte de 2018) i persones migrants. Segons les dades de 2019, destacaven entre els principals factors de risc el tabac, l’exclusió social i el consum abusiu d’alcohol, sobretot en homes.

Impacte de la COVID-19 en la tuberculosi

Una de les possibles causes d’aquesta baixada en els casos de tuberculosi poden ser les mesures aplicades contra la COVID-19 (rentat de mans, distància, mascareta, ventilació d’espais, i restricció de moviment i de contacte social) que també són efectives en el control de la tuberculosi. Però també pot estar relacionada amb altres factors que tenen a veure amb la gestió necessària per a la vigilància i el control sanitari i epidemiològic de la COVID-19.

La situació generada per la pandèmia ha suposat el desviament de bona part dels recursos humans, econòmics i assistencials a la COVID-19. Això, juntament amb la reorganització d’alguns serveis assistencials i de vigilància activa, pot afectar la notificació i detecció de casos. D’altra banda, també preocupa l’impacte de la pandèmia en el retard diagnòstic (temps entre l’inici de símptomes i l’inici de tractament), en la reducció de la realització dels estudis de contactes i, per tant, la menor detecció de casos de tuberculosi latent, així com el seguiment dels pacients, el compliment dels tractaments i la realització de cribratges en col·lectius de risc. Per això, cal tornar a prioritzar les activitats de vigilància, prevenció i control de la malaltia per a minimitzar el seu impacte en poblacions en situació més desfavorida.

Més informació:

Nota de premsa
Informe “La Salut a Barcelona 2019”
Abordatge de la Tuberculosi a la Ciutat
Organització Mundial de la Salut (OMS): Tuberculosis and COVID-19
Dia Mundial de la Tuberculosi 2021