L’exposició a contaminants orgànics persistents en el medi ambient té efectes en la fisiologia dels gavians argentats de Barcelona
Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC) i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) ha avaluat per primera vegada la presència de contaminants orgànics persistents en gavians argentats que viuen a Barcelona i les possibles conseqüències per a la seva salut. En concret, s’ha analitzat com l’exposició a bifenils policlorats (PCB) i èters difenílics polibromats (PBDE) afecten a la fisiologia de l’espècie. D’altra banda, també s’ha identificat, mitjançant el seguiment de gavians urbans amb dispositius GPS, les zones de major exposició a aquests contaminants, com poden ser deixalleries, zones industrials o la mateixa ciutat. Els resultats han estat publicats recentment a la revista científica Journal of Hazardous Materials i revelen el paper clau que poden tenir els gavians argentats, que habiten en zones urbanes densament poblades i industrialitzades, com a sentinelles de la contaminació a les grans ciutats.
Els contaminants orgànics persistents són substàncies tòxiques que suposen una amenaça per a la salut dels essers vius i el medi ambient. Hi persisteixen durant molt de temps, són bioacumulables, tenen efectes nocius i poden ser transportats a llocs on no s’han produït. En concret, els PCB i els PBDE han estat utilitzats en la producció industrial. Encara que avui el seu ús està restringit o prohibit, estan molt presents a les ciutats, ja que poden continuar trobant-se en residus provinents de productes plàstics, tèxtils o altres com equips elèctrics, vehicles, mobles, etc.
Per a l’elaboració d’aquest treball, el laboratori de l’ASPB va analitzar mostres de sang de diversos gavians per identificar la presència d’aquests contaminants. D’altra banda, l’equip científic de l’ICM-CSIC va avaluar 27 paràmetres i biomarcadors fisiològics relacionats amb la protecció de l’organisme contra contaminants químics, la salut i els hàbits alimentaris. “Els resultats de les nostres anàlisis han evidenciat una gran exposició a PCB, però també a PBDE dels gavians argentats que habiten a Barcelona”, explica Núria Cortés-Francisco investigadora de l’ASPB. En aquest sentit, un aspecte a destacar és que “els exemplars mascles que encara no han assolit la maduresa sexual són els que presenten una resposta fisiològica més elevada vinculada al contingut de PCB i PBDE. Una possible explicació és l’ús d’abocadors com a font d’aliment i un major ús de recursos marins, zones associades a una concentració més gran de les substàncies contaminants sotmeses a anàlisi”, afegeix David Nos, investigador predoctoral a l’ICM-CSIC.
“L’ús combinat d’anàlisis químics i marcadors de contaminació, en conjunt amb el seguiment GPS d’alguns individus ha permès entendre les conseqüències que té per als gavians habitar una ciutat com Barcelona. Tot plegat és una eina eficaç per conèixer l’origen, el grau d’exposició i els efectes d’aquests químics”, indica Joan Navarro, investigador del ICM-CSIC.
Els contaminants orgànics persistents interfereixen amb el sistema reproductiu i immune dels mamífers, peixos i aus mitjançant efectes d’alteració endocrina i supressió del sistema immunitari. Hi ha evidència científica que en les aus els PCB i PBDE poden causar retards en el desenvolupament dels ous i de la posta, alteracions de l’expressió gènica, desordres neuronals, deformitats i reduir la seva capacitat d’orientació. En conjunt, totes aquestes afectacions que es donen per la ingesta de residus poden acabar repercutint en el normal desenvolupament de tota la població.
Els paràmetres analitzats confirmen la resposta fisiològica de l’organisme a aquests contaminants, per exemple, a través de la inhibició d’enzims com les carboxilesterases, encarregades de protegir l’organisme de determinats compostos químics. A més, s’han detectat alts nivells de marcadors de dany hepàtic i renal, així com alts nivells de colesterol en individus adults, un factor de risc per al patiment de malalties arterials i aterosclerosi, associat a una alimentació de baixa qualitat.
“El conjunt de resultats destaquen el paper clau que exerceixen els gavians com a sentinelles per a la monitorització de la salut ambiental, i en concret de la contaminació química en àrees urbanes costaneres, posant en valor la necessitat d’aprofundir en aquests anàlisis, que poden ser clau per fer una prevenció ambiental i garantir el benestar i la salut col·lectiva” Tomás Montalvo, investigador de l’ASPB.
Malgrat les restriccions actuals, aquests contaminants orgànics continuen afectant el medi ambient, i les àrees urbanes i industrials presenten els nivells més alts d’exposició. Davant d’aquest escenari, les autores i autors del treball destaquen la necessitat d’explorar més a fons la dinàmica dels contaminants en aquests àmbits. En aquest sentit, apunten, “el seguiment continu dels individus amb GPS podria permetre una detecció més àgil dels canvis en l’exposició als contaminants”. Així mateix, subratllen que cal conèixer millor la resposta dels diferents biomarcadors per oferir una visió més completa dels efectes dels contaminants en els sistemes biològics. “Aquest enfocament és fonamental per comprendre millor les complexitats de la interacció entre la contaminació ambiental, la salut humana i la salut dels ecosistemes”, conclouen.