Com treballem?
Les diferents línies de treball que es despleguen en el Programa de vigilància i control de mosquits de Barcelona són la vigilància continuada dels possibles focus de proliferació, l’atenció de les incidències comunicades per les persones que viuen a la ciutat, la incorporació de la ciència ciutadana per a la millora de la gestió en col·laboració amb la plataforma MoquitoAlert, la vigilància i control dels casos d’arbovirosis transmeses per mosquits per reduir el risc de transmissió i, la divulgació i sensibilització ciutadana.
Inspeccions entomològiques i seguiment continuat
El component comú d’actuació en totes les línies de treball és la inspecció entomològica, que permet determinar el possible focus de proliferació, i així aplicar les mesures preventives, correctores o de control necessàries, fent un seguiment continuat fins a la resolució de la problemàtica. La metodologia que s’utilitza està fonamentada en el control integrat. Aquest concepte es basa en l’ús de mètodes respectuosos amb les persones i el medi ambient.
El coneixement del territori és una peça clau en tot el procés, especialment pel que fa als possibles focus de proliferació de mosquits que es poden trobar a la via pública. Per això, el programa incorpora la utilització d’un sistema d’informació geogràfica (QGIS) que permet fer un tractament espacial de les dades, ajudant a planificació i a la presa de decisió. D’altra banda l’impuls en la recerca és una eina per implementar millores tecnològiques, així com per desenvolupar projectes vinculats a la vigilància i control dels vectors, i aplicar mesures d’adaptació contra els efectes del canvi climàtic.
Col·laboració i coordinació amb altres agents municipals al territori
Les femelles dels mosquits aprofiten acumulacions o basals d’aigua estancada per pondre els ous i reproduir-se. Així, a la ciutat de Barcelona els punts de risc per a la seva proliferació a la via pública es corresponen bàsicament amb embornals sifònics i sorrencs que poden acumular aigua d’una manera estable, així com les fonts ornamentals naturalitzades que en determinades ocasions poden esdevenir focus de cria de mosquits. El volum d’aquests elements és important i requereix una atenció continuada.
Per aquest motiu es treballa en estreta col·laboració i coordinació amb el gestor d’aquestes infraestructures, Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA), per minimitzar els possibles problemes derivats de la proliferació de mosquits. Aquesta col·laboració amb BCASA, així com amb altres agents implicats (Parcs i Jardins, Servei de neteja de Barcelona…), incrementa de manera important el coneixement dels mosquits i dels seus focus de cria i la possibilitat d’establir millores per a la seva gestió, minimitzant així els impactes sobre la salut que poden ocasionar a la ciutat.
Activitat de mosquits
El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) identifica cada any els focus d’activitat de mosquits a la via pública en base a la recollida sistemàtica de dades provinents de les diferents fonts d’informació del programa (inspeccions entomològiques i seguiments d’incidències, inspeccions entomològiques i seguiments de comunicacions de MosquitoAlert, inspeccions entomològiques dels casos d’arbovirosis, inspeccions i seguiments de les zones de risc i revisió de trampes de captura ubicades a la ciutat, entre altres), la qual cosa permet elaborar un mapa d’activitat dels mosquits a la ciutat.
Activitat detectada en els elements de risc a Barcelona
El 2020 es van efectuar 45.046 revisions a elements de risc (embornals, fonts…), fruit de totes les tasques d’inspecció derivades de les diferents línies de treball. Es va detectar activitat en 820 d’aquests elements i es van efectuar 4.242 actuacions larvicides per controlar-ne la seva proliferació. Els barris de Poble Sec, Sarrià i el Putxet i el Farró són els que van concentrar més activitat.
Elements de risc amb activitat de mosquits. Barcelona 2020
Cal destacar que la majoria de focus de cria de mosquits a la ciutat es troben principalment a les propietats privades (jardins, terrasses, patis, etc.). En aquest sentit, la implicació de la ciutadania també és clau. Especialment en el cas del mosquit tigre que aprofita petits basals d’aigua per reproduir-se. Una femella pot pondre en una setmana fins a 200 ous en petits recipients com gerros, cubells, testos o joguines, per tant, es necessari vigilar-los, retirar-los, buidar-los o posar-los cap per vall. Fer revisió cada 5 o 7 dies de les zones exteriors per no acumular aigua és la mesura més senzilla i eficaç que es pot aplicar a casa per evitar que el mosquit tigre es reprodueixi.
Temporalitat i influència del clima en l'activitat de mosquits 2020
Un aspecte important en els mosquits és la seva dependència de la temperatura i precipitació, que condiciona el seu cicle biològic i la seva activitat, un efecte que s’aguditza pels efectes del canvi climàtic.
El 2020 es va caracteritzar per ser la quarta primavera més calorosa d’Espanya des del 1965 i la cinquena més plujosa del segle XXI. Aquest escenari va crear les condicions idònies per a l’activació i reproducció de les poblacions de mosquits, avançant la seva activitat al mes d’abril, tres setmanes abans del que ha estat habitual en els darrers anys.
Segons les dades del 2020, els mesos amb una activitat més elevada van ser maig i juliol, al setembre va començar a disminuir significativament l’activitat fins a l’octubre-novembre.
Evolució mensual de l’activitat en elements de risc. Barcelona 2020
Evolució acumulada de l’activitat en elements de risc. Barcelona 2020
Vigilància i control de mosquits
Uns dels eixos principals del Programa és la prevenció i es fonamenta en la vigilància que es realitza durant el període d’activitat dels mosquits (abril-novembre). Aquesta vigilància representa un 60% de la càrrega de feina de tot el Programa i se centralitza en àrees que per les seves característiques poden esdevenir focus de mosquits o poden representar una problemàtica relacionada amb ells, la selecció de les mateixes segueix tres criteris definits:
- Biològic: espais on s’ha detectat activitat de manera reiterada l’any anterior.
- Epidemiològic: equipaments que reben persones malaltes de dengue, chikungunya o zika (hospitals, centres d’atenció al viatger, etc.).
- Desigualtat: àrees on viuen persones vulnerables.
El 2020 es van seleccionar i es va fer seguiment continuat a 66 zones de risc.
Zones de risc. Barcelona 2020
L’activitat detectada durant la vigilància junt amb la que té el seu origen en les diferents línies de treball (incidències ciutadanes, comunicacions app MosquitoAlert i casos d’arbovirus), permet identificar les zones on previsiblement l’any següent, a causa de la biologia del vector, hi haurà activitat de mosquits, això permet elaborar un nou mapa de risc amb l’objectiu de fer una prevenció efectiva.
Un dels indicadors que s’utilitzen per avaluar la idoneïtat en la selecció de les zones de risc és precisament l’activitat detectada durant la vigilància. El 2020, el 70% de l’activitat detectada en els elements de risc ha estat a l’interior de les zones seleccionades.
Incidències ciutadanes
El 2020, l’ASPB va rebre i atendre 219 incidències comunicades per la ciutadania a través dels diferents canals de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat detectada arran de les inspeccions efectuades es va situar al voltant del 20%. Aquesta baixa activitat es fonamenta en el fet que els focus de cria es troben majoritàriament a les propietats privades, aspecte que dificulta el control i posa de manifest la importància de la col·laboració publicoprivada.
Incidències comunicades pels ciutadans i activitat detectada. Barcelona 2020
En l’anàlisi de l’evolució temporal de les incidències ciutadanes s’observa un augment destacable a l’abril, coincidint amb els episodis de pluges de final del mes. Destaca el mes de maig, on es va produir el pic de comunicacions amb 52 incidències rebudes.
Per tal de reduir aquesta tendència a l’alça, des de l’ASPB es va augmentar la freqüència de les visites de seguiment que s’efectuen arran d’una incidència ciutadana o de la vigilància d’una zona de risc, passant a ser quinzenals en lloc de mensuals. L’objectiu d’aquest reforç era avançar-se a la problemàtica i reduir l’impacte dels mosquits sobre la normal convivència ciutadana. Aquesta acció va reduir substancialment les incidències del mes de juny, i les va suavitzar la resta de mesos.
Incidències comunicades per la ciutadania. Barcelona 2019 i 2020
Comunicacions App MosquitoAlert
El 2020 es van gestionar 128 comunicacions enviades pels ciutadans a la plataforma de ciència ciutadana MosquitoAlert i es va detectar activitat en un 13,7%. Cal tenir en compte que moltes de les comunicacions fan referència a l'àmbit privat cosa que dificulta l'actuació de l'administració. No obstant això, la ciència ciutadana és una manera de sensibilitzar i conscienciar a la ciutadania de les mesures de prevenció i control que cal adoptar per evitar la proliferació de mosquits.
Control d'arbovirosis transmeses per mosquits
Pel que fa a la vigilància i control de les arbovirosis transmeses per mosquits, cal dir que l’excepcional situació ocasionada per la pandèmia de la COVID-19 va condicionar que gairebé no es produïssin viatges al nostre territori durant el 2020 i, per tant, no arribessin persones malaltes amb dengue, zika o chikungunya. Així doncs, tot i que es va activar el Protocol de vigilància i control d’arbovirosis transmeses per mosquits de la Generalitat de Catalunya, únicament va arribar un cas de dengue a la ciutat, el qual es va atendre per tal de reduir el risc de transmissió sense cap incidència a destacar.
Desigualtats socials en salut i mosquits
Un aspecte que s’ha incorporat en els darrers anys a la vigilància i control de plagues urbanes que duu a terme l’ASPB és fer una gestió dels mosquits amb una mirada cap a les desigualtats socials en salut.
Els mosquits poden representar un greu problema pels efectes negatius que poden ocasionar envers la salut de les persones, no només per les molestes picades, sinó per la possibilitat de transmissió d’algunes espècies de de malalties importades, un problema emergent que s’intensifica per la globalització i el canvi climàtic. Per tant, és important posar especial èmfasi en la prevenció en aquelles zones més vulnerables on l’impacte negatiu dels mosquits pot suposar una major dificultat.
Així, el 2020 s’ha mostrat com es distribueix l’activitat de mosquits en els diferents elements de risc a la ciutat segons la renda familiar disponible, un determinant clau per a la salut de les persones. Els resultats indiquen que el 55% de l’activitat es distribueix en àrees de rendes baixes. Aquesta dada és rellevant donat que la disponibilitat de recursos econòmics pot condicionar la realització de millores en els habitatges, l’accessibilitat a repel·lents o la col·locació de mosquiteres, fet que pot generar dificultats per reduir la presència de mosquits i evitar el seu impacte negatiu en la salut de les persones.
Igualment, tenint en compte les desigualtats socials en salut, s’ha fet un intens treball de col·laboració amb BCASA, caracteritzant la tipologia de més de 12.000 elements de risc (identificant si acumulen o no aigua) en àrees de rendes baixes de la ciutat on es desconeixia aquesta informació, amb l’objectiu de planificar accions en les àrees més vulnerables segons el risc dels elements de proliferació de mosquits.
La informació obtinguda en aquesta anàlisi s’ha utilitzat per millorar la cobertura de la vigilància i control en les àrees de rendes baixes, augmentant el nombre de zones de risc de 36 el 2020 a 53 el 2021.
Nombre de zones de risc segons la renda familiar disponible 2019 i2020
