L’exposició a l’ozó afecta el sistema respiratori. Respirar un aire amb nivells elevats d’ozó pot provocar irritació del coll i els ulls, tos i sensació de gola seca i pot empitjorar els símptomes respiratoris de persones amb asma o altres malalties respiratòries cròniques. Per aquest fet, els dies amb alta concentració d’ozó poden provocar un augment de la mortalitat diària. L’exposició crònica a nivells alts d’ozó augmenta el risc de desenvolupar asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica i de disminuir la funció pulmonar.
La població especialment sensible als efectes de l’ozó inclou les persones amb malalties respiratòries o del cor, les persones més grans, els infants en edat preescolar i les dones embarassades.
Des del punt de vista de la salut, la Directiva 50/2008/CE estableix per exposicions a curt termini dos llindars d’avís per a l’ozó:
- El llindar d’informació (LlI), quan es superen els 180 µg/m3 de mitjana horària
- El llindar d’alerta (LlA), quan es superen els 240 µg/m3 de mitjana horària
