Objectiu de l’Informe:
La contaminació acústica representa un dels problemes més greus que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen a les ciutats. El districte de Ciutat Vella de Barcelona es caracteritza per acumular gran part de les opcions d’oci nocturn de la ciutat, atraient un gran volum de turistes a més de les persones locals, i generant molèsties i queixes entre la població resident. L’objectiu d’aquest estudi és valorar l’impacte del soroll relacionat amb l’oci nocturn en la salut i la qualitat de vida de les persones residents a Ciutat Vella.

Metodologia:
Estudi d’estimació d’impacte en la salut amb metodologia mixta que triangula les dades provinents de diverses fonts d’informació i tipus d’anàlisis (revisió de la literatura, anàlisi quantitativa i anàlisi qualitativa) i que integra les següents fases: 1) la caracterització de la població d’estudi; 2) la descripció de l’exposició al soroll derivat de les activitats de l’oci nocturn; 3) l’impacte del soroll en la salut de la població; 4) gestió del conflicte i valoració de les intervencions; 5) conclusions.

Caracterització de la població d’estudi:
Ciutat Vella es composa de quatre barris, el Raval, el Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. L’any 2015, Ciutat Vella tenia 100.227 habitants. La major part de la població de Ciutat Vella es concentra al barri del Raval. El 28,6% de les persones que viuen al districte de Ciutat Vella tenen estudis primaris o menys. El Raval és el barri amb major proporció de persones amb un nivell d’estudis baix (34,2%). La població més elevada de persones grans (majors de 65 anys) en termes relatius es troba a la Barceloneta (19,5%), no obstant en nombres absoluts la major població de gent gran es troba també al Raval (5.843 persones).

Descripció de l’exposició al soroll derivat de les activitats de l’oci nocturn:
Ciutat Vella és el districte amb major percentatge de persones amb exposició subjectiva al soroll.
Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb un major percentatge de persones que estan molt d’acord o d’acord amb l’afirmació “hi ha molt soroll al meu barri”, amb un 81,5%, seguit pel districte de l’Eixample al 2011. L’any 2016, Ciutat Vella es manté com el districte més sorollós de Barcelona segons la percepció dels barcelonins i barcelonines. El percentatge de persones que opinen que Ciutat Vella és molt sorollós decreix lleugerament el 2016 amb un 78,1%, seguint una tendència general de decreixement per tots els districtes de la ciutat.
L’espai urbà contigu entre el barri Gòtic i el Raval registra els nivells acústics nocturns més elevats.

El districte de Ciutat Vella compta amb 6 sonòmetres ubicats en les zones amb major activitat d’oci nocturn (Raval: C/ Joaquim Costa; C/ Robador; C/ Ar del Teatre; Gòtic: C/ Escudellers; St. Pere, Sta. Caterina i la Ribera: Pg. Del Born; Barceloneta: C/ St. Carles). Durant les nits de divendres i dissabte, el valors més elevats de decibels en gairebé totes les franges horàries s’enregistren pels sonòmetres situats a l’Arc del Teatre i al carrer Escudellers – espai urbà limítrof o contigu entre el barri Gòtic i el Raval-, superant en la majoria del temps els 70dB(A). Al carrer Escudellers la tendència a l’alça del soroll no reverteix fins les 5:00h de la matinada. Al carrer Arc del Teatre la tendència a l’alça del soroll no reverteix en cap moment. En la franja horària de les 5:00h fins a les 7:00h s’estabilitza. Al passeig del Born el descens sonor s’inicia durant la franja horària de 1:00h a 3:00h. La Barceloneta registra els nivells acústics més baixos de tots els barris (20 dB(A) inferior en el moment de major diferència) i la tendència és clarament negativa al llarg de la nit.
Ciutat Vella és un districte amb molts edificis amb baixa qualitat de la construcció amb conseqüències per l’aïllament del soroll
Ciutat Vella al tractar-se d’un districte majoritàriament amb edificis d’obra antiga concentra la major part d’edificis amb pitjor qualitat de la construcció de Barcelona, especialment el barri de la Barceloneta, el Raval i la zona del barri Gòtic al voltant del carrer Escudellers i la plaça George Orwell. En aquestes dues últimes zones s’hi troben concentrats els nivells més elevats de pressió acústica i les pitjors qualitats de construcció. Ambdós fets porten a la conclusió que les persones que habiten en aquestes dues zones es troben altament exposades al soroll. A més, el perfil sociodemogràfic de les persones que viuen a Ciutat Vella, amb un percentatge elevat de persones amb baixos estudis formals (estudis primaris o menys), pot impedir tenir la suficient capacitat econòmica per millorar l’aïllament dels edificis, així com instal•lar i pagar aires condicionats per l’estiu.
El turisme, l’acumulació de persones a l’espai públic i el seu comportament, l’ús de monopatins i les brigades de neteja nocturna són les principals fonts de soroll al districte.

El turisme ha estat identificat com una font principal de soroll per cadascun dels grups de discussió, tant generat pels pisos turístics, com pel fet que els turistes es mouen majoritàriament en grans grups, com pel seu comportament en relació a l’oci. La majoria de grups relaciona el turisme com a font de soroll amb el model econòmic que s’està promocionant al districte de Ciutat Vella orientat gairebé exclusivament al turisme, i també el model de turisme que s’està exportant de Barcelona, un turisme d’alcohol i festa, de baix cost i estances breus, on les pròpies agències de viatges organitzen sortides d’oci en grans grups, massificant els barris.

L’acumulació de persones a l’espai públic tant en carrers i places, com davant els locals per fumar o a la sortida de les discoteques, és una font de soroll detectada per la majoria dels grups de discussió, així com el comportament d’aquestes persones que criden, es mostren desinhibides, canten, es discuteixen o es barallen, o beuen al carrer o a les places (botellón). També l’acumulació de bars i locals, alguns dels quals mantenen les portes obertes o concentren terrasses, s’ha identificat com a font de soroll. L’ús de monopatins o skates genera moltes queixes i molèsties. La música al carrer i els esdeveniments a l’espai públic com els concerts i altres activitats generades amb permís de l’Ajuntament també han estat identificats com una de les fonts principals de soroll. D’altra banda, les brigades de neteja han estat identificades com una font de soroll molesta. La percepció del soroll generat per les brigades de neteja coincideix amb l’augment de decibels enregistrats per un dels sonòmetres situats al Raval i identificat com un esdeveniment sonor amb nivells màxims (LAMAX).

Les persones afectades en totes les etapes vitals perceben els sorolls repetitius i continus, com per exemple els produïts pels patins o skates, com els sorolls més molestos. El grup de persones adultes joves destaca també tots aquells sorolls continus de matinada, els sorolls desincronitzats amb les seves vides i ritmes vitals, i els crits. La gent gran destaca com a sorolls més molestos les brigades de neteja i la recollida de trastos, a més dels repetitius i continus generats pels skates. La percepció de molèsties com s’explica en el és un dels indicadors més rellevants que utilitza l’Organització Mundial de la Salut, ja que està fortament vinculada amb mesures objectives de soroll.
La majoria de grups identifiquen elements estructurals del propi districte com els carrers estrets o la forma de les places que actuen com a caixes acústiques, però també la qualitat de les construccions que generen un mal aïllament del soroll. Aquests elements estructurals es combinen amb la transformació que es produeix al districte: el canvi constant de negocis, la creació d’hotels, les obres als pisos, la peatonalització dels carrers, etc. i amb l’alta oferta d’activitats per a realitzar al districte.

Impacte del soroll en la salut de la població:
Existeix evidència científica que demostra l’impacte del soroll en la salut i qualitat de vida de les persones. El soroll ambiental, especialment el soroll nocturn, té un impacte nociu en la salut i la qualitat de vida de les persones. Un dels efectes més immediats del soroll és la pertorbació del son. Una mala qualitat del son està associada a un deteriorament a nivell psicològic i emocional, efectes adversos a nivell de desenvolupament cognitiu – especialment en l’etapa infantil-, i canvis negatius en el comportament social (ex. desenvolupament de l’agressivitat). A més, la pertorbació del son provoca canvis a nivell biològic com a resposta a l’estrès viscut. El sistema simpàtic i endocrí es veu alterat com a resposta fisiològica a l’estrès, generant canvis en les funcions de l’organisme com l’augment de la pressió arterial, el ritme cardíac o canvis en els factors de coagulació de la sang, entre d’altres. A llarg termini aquests factors de risc poden acabar generant malalties cardiovasculars.

Existeix suficient evidència científica que relaciona l’exposició al soroll – provinent principalment de fonts com el transport – als anteriors efectes en salut. La major part de l’evidència és consistent, és a dir, els mateixos resultats en salut s’han repetit en diversos estudis. Existeix un mecanisme biològic plausible en la relació entre el soroll i la pertorbació del son i la pertorbació del son i els efectes subsegüents que expliquen la relació causa- efecte. Alguns estudis han mostrat un efecte de dosi-resposta entre l’exposició i l’efecte, és a dir, a major nivell de soroll major impacte negatiu en la salut. Per exemple, l’evidència mostra que a partir dels 50dB(A) per cada increment de 10dB(A) augmenta entre un 1% i un 8% la probabilitat de desenvolupar malalties cardiovasculars a conseqüència del soroll provinent del trànsit.
El nivell acústic de la majoria de barris de Ciutat Vella supera els llindars associats amb la pèrdua de salut i qualitat de vida.

El nivell acústic a la majoria de barris de Ciutat Vella – sobretot les nits de divendres i dissabte- es troba per sobre dels límits de la regulació establerta i per sobre dels llindars associats amb la pèrdua de salut i qualitat de vida. La majoria de sonometries enregistrades es troben per sobre del llindar de risc de les queixes per soroll, de l´ús de somnífers i sedants per conciliar el son, de l’insomni diagnosticat i les pertorbacions del son autopercebudes, de la hipertensió arterial i l’infart de miocardi. Excepte el sonòmetre situat al barri de la Barceloneta, la resta també es troba per sobre del llindar del desenvolupament de trastorns psiquiàtrics. Els sonòmetres que enregistren nivells més alts de pressió sonora les nits dels caps de setmana són els situats en les zones contigües a les Rambles, és a dir, el sonòmetre situat a Arc del Teatre (barri del Raval) i el situat al carrer Escudellers (barri Gòtic). Per tant, les persones que habiten en aquestes zones són les persones més exposades a soroll, amb major probabilitat a desenvolupar efectes en la salut derivats d’aquesta exposició.

La percepció sobre els efectes en salut i qualitat de vida de les persones que viuen a Ciutat Vella confirmen l’aparició dels efectes descrits per la literatura científica. L’estudi qualitatiu realitzat a persones que viuen al districte de Ciutat Vella confirma l’aparició dels efectes més immediats en la salut i la qualitat de vida descrits per la literatura científica. Així, en totes les etapes vitals – des dels infants fins a la gent gran- s’evidencien canvis en la vida quotidiana per poder fer front al soroll com per exemple no obrir finestres o dormir en espais interiors dels habitatges. En totes les etapes també es produeixen diferents efectes relacionats amb la pertorbació del son, des del despertar freqüent, l’insomni, l’ús de somnífers o sedants per dormir, i específicament el canvi en el cicle del son en les persones grans. De la manca de capacitat per poder dormir i descansar habitualment, així com d’estar en contacte amb sorolls violents provinents de discussions i baralles, es generen efectes adversos a nivell psicològic i emocional. En els infants l’efecte més freqüent és la por que generen les baralles i discussions que poden entendre i que els pertorben, i la irritabilitat.
Les persones adultes joves relaten un augment de la irritabilitat, un empitjorament dels rendiment en les tasques cognitives, cansament extrem, nerviosisme i estrès, sensació d’intranquil•litat i d’inseguretat, por i incapacitat per demanar a la gent que deixi de fer soroll, impotència i desesperació, i en general viure la situació de forma traumàtica. Les persones grans descriuen el desenvolupament d’hipersensibilitat al soroll, un efecte que no sorgeix en cap altre grup i un augment de negativisme i pessimisme. L’agressivitat i la mobilitat residencial són dels efectes a nivell social manifestats per tots els grups de discussió.

Gestió del conflicte i valoració de les intervencions:
Les vies de gestió del conflicte majoritàriament utilitzades per la població afectada són trucar a la guàrdia urbana, posar denúncies o instàncies a l’ajuntament i insonoritzar els habitatges. La percepció de la intervenció de la guàrdia urbana en general és negativa per l’absència d’efectius, no saber si compareixeran, i l’estona que triguen en fer-ho. Part d’aquestes crítiques es justifica per la insuficiència d’efectius. L’ús del telèfon 112 per gestionar sorolls constants es relata com una eina poc àgil. Tramitar denúncies o instàncies a l’Ajuntament per algunes fonts de soroll concretes (o esdeveniments) ha estat una via efectiva per resoldre alguns conflictes com per exemple l’inici de concerts a la tarda en horari de migdiada infantil o el soroll produït pels motors d’alguns restaurants. L’última via per gestionar de forma individual el conflicte per part de les persones afectades és insonoritzar l’habitatge. No obstant, existeixen barreres clau per insonoritzar com el seu cost econòmic i la despesa posterior en energia per l’aire condicionat.

Respecte altres intervencions implementades, es manifesten dubtes sobre l’eficàcia de la figura dels promotors del silenci sobretot per la seva manca d’autoritat. Els propis responsables de la campanya relaten que a vegades són percebuts com a sancionadors pels propietaris dels locals i en general perceben la seva capacitat de fer canviar l’actitud de les persones locals però no dels i les turistes. Entre les persones afectades hi ha una percepció positiva del telèfon facilitat per la denúncia dels pisos turístics.

Conclusions i recomanacions:
Des de la perspectiva de salut pública, es justifica la necessitat d’implementar intervencions per reduir l’exposició del soroll en les persones que habiten a Ciutat Vella, ja que:
• Existeix evidència d’un risc per la salut associat a l’exposició al soroll;
• la prevalença (persones exposades al soroll) i magnitud de l’exposició (nivell acústic) són molt elevades;
• les persones que viuen al districte manifesten l’exposició al soroll com un problema que afecta la seva vida diària.
Si és necessària la priorització d’intervencions seria recomanable començar per aquelles àrees amb nivells acústics més elevats com les zones contigües de les Rambles (barri del Raval i Gòtic) i amb major població exposada (barri del Raval).

En el cas d’intervencions innovadores seria convenient fer proves pilot per tal d’avaluar la seva efectivitat abans d’implementar-les a tot el territori.
La monitorització de les intervencions i iniciatives per reduir l’exposició del soroll a Ciutat Vella seria útil per analitzar i avaluar la seva efectivitat, és a dir, la capacitat de les iniciatives per disminuir l’exposició i magnitud del soroll, així com l’efecte en la millora de la salut i qualitat de vida de les persones que viuen a Ciutat Vella.