L’exposició ambiental als CEM d’origen antropogènic no ha parat de créixer des del segle XX, principalment degut als canvis tecnològics: primer l’increment de la demanda d’electricitat, i més recentment, els sistemes de comunicació sense fils. Aquest fet presenta molts reptes per als responsables de la salut pública, atès que han de combinar l’evidència científica insuficient sobre els riscos per a la salut, la necessitat d’operar amb instal·lacions existents (i decidir sobre la ubicació de noves instal·lacions) i la controvèrsia pública que l’emplaçament d’algunes d’aquestes instal·lacions genera quan la tecnologia associada a aquestes té una gran popularitat i acceptació entre la població.

Els responsables polítics es troben davant la necessitat d’atendre les reivindicacions de col·lectius de veïns, metges i afectats per les síndromes de sensibilitat central, en un entorn de creixent demanda tecnològica, que està augmentant l’exposició de la ciutadania als diferents tipus de camps electromagnètics no ionitzants, tant dintre com fora dels habitatges.

En aquest escenari, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha treballat en una revisió sobre l’estat del coneixement actual dels camps electromagnètics no ionitzants i els seus efectes per a la salut amb l’objectiu de proposar accions basades en l’estat del coneixement existent, que es puguin dur a terme a la ciutat i que puguin ser d’ajuda de cara a la investigació i a les persones que es declaren afectades per aquesta exposició.

“Efectes en la salut dels camps electromagnètics. Barcelona 2019” de l`Agència de Salut Pública de Barcelona
està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
Els permisos addicionals als d’aquesta llicència es poden trobar a
https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2019/03/ASPB_Efectes-salut-camps-electromagnetics_1910.pdf